Un dia em va passar una cosa una mica extranya...
Em trobava al metro, venint cap al barri i, com ja he dit, escoltava els Delinqüentes.
Com deveu saber, el cantant original va morir d'un infart de cor als 21 anys. JO això també ho sabia... però resulta que etava al metro, i va sonar aquesta cançó. I de cop i volta, una fiblada a la pell... i de cop i volta a plorar...
I no podia parar de plorar...
De debó, no podia... La gent m'anava mirant i jo no sabia què fer... em feia molta llàstima. El cantant vull dir. No va poder viure res... el més curiós és que la cançó diu... "Lo que me queda està por venir..." És que es fort eh...
En fi només volia explicar aquest moment, perquè de fet, la música ja és això, oi? Que remogui una mica les entranyes... Però, tant?
Suposo que no era més que un mal dia. A vegades quan tinc ganes de plorar me la poso per ajudar i no ploro. Crec que tot el que havia de plorar per aquesta cançó ho vaig fer aquell dia davant de tota aquella gent... vaya tela!
Va, intentem disfrutar de les coses del dia a dia, que ja veieu què passa...
Una abraçada (pa los amigos que allí tenemos)
Otro maldito año
Fa 5 mesos