1,2,3 pica paret!

1,2,3 pica paret!

I Les Rambles plenes de gent. Persones que riuen, que parlen mentre caminen, homes i dones que es disfressen i romanen inmòbils per poder menjar o simplement viure dia rere dia. D'altres que passegen observant els que els envolta i d'altres que, senzillament, passen per allí de pressa per arribar allà on han d'arribar, procurant no entrebancar amb ningú (com si el contacte amb els altres provoqués malestar).

1,2,3 pica paret!

I la tele encesa. Sense volum. Només es veuen els centelletjos per l'habitació fosca, l'habitació contigua. Segurament per no sentir-se tan sola. Sense volum per no distreure els seus pensaments. Potser una mica tètric, però acollidor alhora.

1,2,3 pica paret!

I quina manera de caminar! Quina soltura, quina enveja! Jo tenint dues cames igual que ella, jo que tinc cap i braços i espatlles... igual que ella! I no sé caminar d'aquesta manera tan seductora, dominant. L'han de mirar per força, sense ser preciosa, sense tenir un cos explèndit, l'han de mirar per força! Es balanceja com si d'una barqueta petita sobre onades tranquiles es tractés. Mou el cap lentament, les espatlles lleugerament inclinades enrere. Mou els malucs en armonia amb el vent... Quina manera de caminar!

1,2,3 pica paret!

I la nena que la mira, i la torna a mirar. I segueix sense entendre res. Asseguda a terra, amb les cametes rodonetes obertes i estirades i la joguina entre les mans. I la mira... com és que ja no funciona? Com és que ja no rodola? Mira a la seva mare asseguda al sofà i ella està distreta amb una revista. Torna a mirar la joquina i prova de nou de fer-la rodolar per terra, entre les cametes rodonetes. Però no rodola. Aleshores s'enfada, s'enfada i deixa la joguina a terra. Prova d'aixecar-se, s'impulsa endavant però torna a picar amb el cul a terra, ella tampoc funciona? Després de varis intents aconsegueix aixecar-se... una mica cansada. Agafa la joguina i s'apropa amb passes petites i maldestres a la seva mare. Sense dir res, només amb la cara rígida i les celles arquejades en senyal de desacord, li ensenya la joguina. La mare l'agafa i li diu:

-S'ha trencat cuca! Hauràs de jugar amb una altra.

Ara ho enten tot, la joguina li havia caigut a terra i una peça havia sortir disparada cap a ves a saber on.

La nena torna al seu lloc, seu a terra i segueix jugant amb la joguina que no rodola. Pensa que algun dia trobarà la peça i li donara a la seva mare per a que li arregli.

1,2,3 pica paret!

S'ha fet ràpid de dia, ara toca dormir.