Diàleg

Mina: -Procuro no pensar-hi massa_ i amb un moviment lent s'enretira el serrell de la cara_ si més no, per molt que hi pensi, jo tampoc puc fer gran cosa.

Comes: - No entendré mai aquesta mena de joc que us dueu entre mans. Vols dir que no seria millor no fer cas a tot aquest embolic?-_s'aixeca de la cadira i s'acosta el cigarret als llavis però tot justa abans de fer la xuclada s'atura a mirar la Mina que esta absorta en els seus pensaments_. Va dona, nem a passejar i així et distreuràs.

Mina: -No em ve de gust.

Comes: -Doncs un café del bar de la plaça! A això no t'hi pots negar... t'encanta!_I s'acosta a la Mina, l'agafa pel braç i estira amb força per aixecar-la.

Mina: -Comes! T'he dit que no!_ i cau sobre el sofà quan ell la deixa anar.

Comes:- D'acord! fes el que vulguis! Quedat aquí rumiant i rumiant. Dóna-li voltes i voltes fins que paris boja! Jo marxo!_ apaga el cigarret al cendré ple de burilles, agafa la jaqueta i sense girar-se obre la porta i marxa.

Mina:- Els homes no entendran mai el mal d'amors...